Manual d’ identitat Corporativa

Aquest dilluns [15-07-19] han començat les obres del canvi de coberta de l’Escola Folch i Torres. La previsió és que per l’inici del nou curs, el 12 de setembre, ja estigui acabada. Els treballs serviran per corregir els desperfectes de filtracions d’aigua que hi havia en alguns punts del sostre de l’escola.

L’alcalde de Palau-solità i Plegamans, Oriol Lozano i el conseller d’Educació, Josep Bargalló, van visitar el centre escolar i es van trobar amb l’equip directiu per conèixer el  seu projecte educatiu. El conseller va dir que “és un projecte amb una voluntat d’innovació i de transformació per millorar”.

Lozano va indicar que “estem molt satisfets, tant per l’inici de les obres de millora de l’escola Folch i Torres com per la retirada dels mòduls prefabricats del pati. Són dues bones notícies”.

Les obres de la coberta han estat adjudicades per un import de 168.340,42 € amb l’IVA inclòs. Es preveu l’enderroc de la coberta inclinada per deixar vist l’últim forjat de l’edifici i la construcció d’una nova amb el sistema de plana invertida. Aquesta nova coberta, plana, farà més fàcils futures reparacions. Es construirà amb aïllament d’uns 7 centímetres per garantir l’estanqueïtat. Alhora, es preveu fer una reposició de canalons i remats, i renovar els baixants per tal de portar directament l’aigua de la coberta a la xarxa d’evacuació de pluvials.

L’Ajuntament assumirà la resta de treballs de millora, com la pintura d’algunes parets, tanques o la reparació de l’obra vista i alguna façana.

Retirada de mòduls prefabricats

Durant el mateix dilluns d’inici d’obres també es van retirar els cinc mòduls de l’escola i es va anunciar que avui es traurien els cinc de l’IES Ramón Casas i Carbó. Lozano i Bargalló van presenciar-ne la retirada. El titular d’Educació va explicar que “era un mòdul que s’havia instal·lat l’any 2005 per un augment de la demografia, que ja sabíem que decauria i que desapareixia  i, per tant, que si no s’hagués tret hagués estat una mesura ineficient”.

Posteriorment a la visita a l’escola va tenir lloc una reunió de treball a l’Ajuntament a la qual assistiren l’alcalde Oriol Lozano i membres del consistori com la primera tinenta d’alcalde i regidora de cultura Eva Soler, la tercera tinenta d’alcalde i regidora d’ocupació i benestar Laura Navarro i el quart tinent d’alcalde i regidor d’educació Ignasi Fargas amb el conseller Josep Bargalló, el director general de Centres Públics Josep González-Cambray, el director dels Serveis Territorials d’Educació al Vallès Occidental Jesús Viñas i l’adjunta a la direcció dels Serveis Territorials Ester Rivera.

Després de la reunió el conseller Bargalló va afirmar que es durà a terme una “planificació conjunta i co-responsable del futur educatiu de Palau-solità i Plegamans amb l’Ajuntament, per poder preveure tots els moviments demogràfics, la necessitat de l’oferta i que aquesta sigui diversa i tingui els mateixos nivells de qualitat”.

L’alcalde Oriol Lozano va expressar la voluntat “que hi hagi una continuïtat i per això, ambdues administracions, Generalitat i Ajuntament, ens hem emplaçat a una nova trobada al mes de setembre per continuar treballant en aquesta línia”.

L’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans ha ofert aquesta tarda una recepció a Nafei, d’11 anys, el nen sahrauí que participa en el projecte “Vacances en Pau”. L’acte ha tingut lloc aquesta tarda al saló de Plens i va comptar amb la presència de la família que aquest estiu acollirà el nen.

Nafei, en el seu segon any a Palau-solità i Plegamans, va tenir una rebuda institucional per part de l’alcalde, Oriol Lozano, que li va donar la benvinguda en nom de la Corporació i li va entregar una bossa amb obsequis per tal que tingui un record de la seva estada a Palau-solità i Plegamans. A l’acte van assistir la regidora d’Acció Social, Patrícia Freire, i Ignasi Altimir, membre de Caldes Solidària, entitat responsable de coordinar el projecte d’acollida a la vila conjuntament amb el Front Polisari. L’Ajuntament palauenc col·labora assumint despeses derivades de l’acollida.

En la recepció, Oriol Lozano ha destacat que un dels objectius de l’Ajuntament, “és poder encarar de cara a l’any que ve que Palau-solità i Plegamans pugui acollir més infants i que podem ser una mica més solidaris”, ha afegit a més que es posa sobre la taula “intentar buscar les futures col·laboracions, amb objectius a curt termini per signar un conveni entre l’Ajuntament i Caldes Solidària i començar a posar les idees en comú per treballar perquè puguem fer molta feina”.

El projecte “Vacances en Pau”, que funciona a l’estat espanyol des de l’any 1976, és una iniciativa humanitària i de cooperació, organitzada anualment, que consisteix en l’acollida de nens i nenes de 10 a 12 anys, provinents de cinc campaments de refugiats sahrauís en la regió algeriana de Tindouf, durant dos mesos d’estiu.

El projecte inclou a més de l’estada en famílies de nens i nenes sahrauís, activitats diverses de coneixement de l’entorn i contacte amb altres nens i nenes i facilita, també, l’atenció mèdica o especialitzada els nens i nenes que ho necessiten.

Nafei va arribar a Palau-solità i Plegamans el 5 de juliol i s’hi estarà fins al 2 de setembre. L’objectiu és que els menors puguin gaudir de la seva estada amb les famílies acollidores i de diferents activitats de lleure. Alhora també tenen l’oportunitat d’accedir a controls i revisions mèdiques.

Salutació de l’alcalde

Benvolgudes veïnes,  benvolguts veïns,

Per mi, és un honor i un orgull immens ser l’Alcalde de Palau-solità i Plegamans, el poble on he nascut i he crescut. Per aquest motiu, vull donar les gràcies a tots i totes per la confiança que ens heu fet per afrontar aquest canvi. És un gran repte, sí, però el liderarem amb treball, esforç, perseverança i molta honestedat.

Encetem una legislatura que no serà senzilla. Al contrari. Els reptes són gegants. Però també són enormes les ganes, la il·lusió i la voluntat. Volem treballar amb totes les nostres capacitats i determinació perquè d’aquí a quatre anys, puguem explicar que Palau-solità i Plegamans és millor.

Però ara és el moment de liderar els reptes de present i de futur, i ho farem, amb polítiques republicanes, polítiques d’esquerres i amb polítiques de progrés social. Ho farem perquè volem una ciutadania més lliure i compromesa, amb un govern obert i transparent. Treballarem per la llibertat, la igualtat d’oportunitats i el benestar social.

Estic convençut que comptaré amb tota la vostra ajuda per tirar-lo endavant. Estic convençut que sabrem treballar no només per dur a terme iniciatives que millorin el nostre entorn i ajudin els nostres veïns i veïnes. Estic convençut que fent això també contribuirem a ‘ennobliment de la política i a construir un país més just i honest.

És per això que, treballarem compromesos amb totes aquelles propostes que vam dur al nostre programa electoral. Fer-les possible serà el nostre objectiu.

I per aquest motiu, també, vull emplaçar a totes les altres forces polítiques a treballar conjuntament per aquests objectius, són objectius de poble i per al poble.

Per concloure, voldria dir-vos que, no descansaré ni un moment fins a assegurar-me que Palau-solità i Plegamans sigui millor del que és ara. Ho faré amb la mateixa il·lusió i constància que m’ha portat fins aquí. Durant tot aquest temps el meu poble ha estat la meva prioritat. Els pròxims quatre anys, també. Com ho serà sens dubte, per tots els regidors i regidores d’aquest consistori.

Sé que no decebrem als qui esperen el millor de nosaltres i farem possible tots els objectius que ens proposem.

Gràcies, visca Palau-solità i Plegamans i visca Catalunya.

 


 

Biografia

Va néixer el 15 de juliol de 1985 a Palau-solità i Plegamans. Els seus primers passos els va fer a l’Escola Bressol Patufet, després va cursar la primària a l’Escola Can Cladellas i va realitzar l’educació secundària  obligatòria a l’Institut Ramón Casas i Carbó.

Graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC de Barcelona i Postgraduat en Gestió Esportiva Municipal (IL3-UB). A nivell laboral, cal destacar que des del 9 de gener del 2017 fins el 15 de juny del 2019 ha estat el Director Tècnic de la Federació Catalana d’Esports de persones amb Discapacitat Física, càrrec actualment en excedència per dedicar-se exclusivament a l’alcaldia de Palau-solità i Plegamans.

Forma part de l’entitat palauenca Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga i li agrada participar en qualsevol de les activitats culturals i esportives que es realitzen al poble.

Topònim

Palau-solità i Plegamans és format històricament per dos nuclis de població o dues parròquies, per una banda, Palau-solità, i per l’altra, Plegamans. El topònim de Palau-solità ja el trobem al Cartolari del Monestir de Sant Cugat l’any 955 i el de Plegamans, l’any 962. Ramon Berenguer IV (1113-1162) va establir les Universitats (actuals municipis), cosa que va motivar que poc a poc les Parròquies (unitat administrativa eclesiàstica) s’anessin juntant per formar una Universitat o Comú (nom que encara perdura a Andorra per designar els municipis), com va passar en el nostre poble, si bé no hi ha constància documental de nomenament de Batlle de ‘Palau solità e Plegamans’ fins l’any 1440. No fou fins l’any 1698 que el Consell del Comú (òrgan rector de la Universitat o Comú) de Palau-solità i Plegamans va prendre la decisió d’adquirir una casa per reunir-se (que seria la Casa del Comú, el que ara diem Ajuntament).

Així, el nom del municipi està format pels noms de les dues Parròquies (Palau-solità per un costat i Plegamans per l’altre), els quals es van mantenint al llarg dels anys amb petites variacions. No és fins l’any 1939, just acabada la Guerra Civil, concretament el 5 de març, que el president de la ‘Comisión Gestora del Ayuntamiento’, Don Bartolomé Soler, proposa “en un breve y elocuente discurso” (com consta a les actes municipals) la refosa dels noms de les dues parròquies (Palau-solità una, i Plegamans, l’altra) ja que “solo condiciona a crear rencillas entre los vecinos y entorpecer la labor del municipio”, així proposa que la població passi a anomenar-se Palau de Plegamans. Els membres d’aquesta “comissió gestora” després de “razonada discusión” donen conformitat a la proposta. El 22 d’agost del mateix any el nou nom del municipi esdevé oficial.

No fou fins el 23 de desembre de 1999, 60 anys després, que el consistori decidí recuperar el nom històric de la població. I es decideix recuperar els dos topònims seguint les indicacions de l’Institut d’Estudis Catalans. Així, aquesta institució proposa: “… recuperar el nom de Palau-solità, ja que la preposició “de” a Palau de Plegamans connota una dependència o submissió a Plegamans, quan mai ha estat així, i per altra part la normativa del guió Palau-solità, lliga sense unir els dos antics topònims alhora que la conjunció copulativa “i” a Palau-solità i Plegamans reconeix un tercer topònim, Plegamans”.

Palau-solità i Plegamans es troba a la comarca del Vallès Occidental, al límit amb el Vallès Oriental. Està situat a uns 25km de Barcelona i a mig camí entre Sabadell i Granollers, a uns 8km de la primera i a uns 11km de la segona.

El terme municipal limita al nord amb Caldes de Montbui, al nord-est amb Lliçà d’Amunt, a l’est amb Lliçà de Vall i l’Espai Natural de Gallecs (Mollet del Vallès), al sud amb Santa Perpètua de la Mogoda i a l’oest amb Polinyà i Sentmenat.

Apunt Històric de Palau-solità i Plegamans

El nostre municipi es troba enclavat entre dues serres formades per suaus turons, entre les quals discorren a traves d’una plana les rieres de Caldes, la de Sentmenat i el Torrent, unint-se les dues darreres gairebé en el mateix punt a la riera de Caldes la qual porta les seves aigües ja fora del nostre municipi al riu Besos.

El fet de ser una zona humida per aquests tres eixos d’aigua que abans he esmentat, ha fet que la plana fos rica com a terra de cultiu i antigament ho devia ser per la pastura cosa que ha fet que l’home des de el nostres coneixements històrics més antics sempre hagi viscut a les nostres contrades.

En tenim testimoni per les restes arqueològiques trobades del Paleolític i del Neolític; destrals, burins i puntes de fletxa entre d’altres. Sobretot en diferents indrets de les serres, llocs elevats des d’on devien tenir una bona visió de la plana que els devia donar seguretat i a més poder guaitar els animals per baixar a caçar-los.

De totes maneres el testimoni més important que ens va deixar l’home d’aquells temps va ser un menhir “la Pedra Llarga”, una pedra de forma majestuosa, d’una alçada de dos metres i mig visibles, (la seva alçada total és desconeguda). Aquest menhir va donar lloc a una llegenda. La llegenda explica la història de la masovera de Can Cortès i el pont del Diable de Martorell. Hem de pensar que a aquests monuments megalítics dels quals desconeixem la seva finalitat (observació astrològica, lloc de reunió per a fins rituals, senyal o fita), popularment també són conegudes com a pedres del Diable.

De l’època del bronze també tenim diversos exemplars d’olles, igualment de l’època dels ibers i dels grecs hem conservat vestigis de gerretes d’ofrenes, un morter i una pedra de molí, tot plegat demostra com he esmentat abans que l’home sempre va ser present en el nostre poble. D’època romana hem conservat la via romana que passa pel nostre poble i va marcar l’antiga configuració del nostre municipi en petits assentaments que es varen anar desenvolupant al costat d’aquesta via que avui coneixem com a camí reial, aquesta creua el municipi fins arribar a Caldes de Montbui important vila d’aquella civilització per les aigües termals.

Caigut l’Imperi romà, el territori va patir la invasió àrab. El fet que estiguem en una zona fronterera (la serra prelitoral; Sant Llorenç del Munt, Puig de la Creu, el Farell, els Cingles de Bertí i el Montseny), fa que el nostre territori sigui un indret insegur i això fa que a vegades caigui a mans dels carolingis i altres dels musulmans.

Una vegada el territori entra en una certa estabilitat i seguretat es comença a repoblar i a formar parròquies sota la protecció dels grans Monestirs. El nostre municipi queda sota la tutela del Monestir de Sant Cugat però el que ara coneixem com a Palau-solità i Plegamans es va gestar a partir de dues parròquies amb els seus propis territoris molt ben definits fins els nostres dies, Santa Maria de Palau-solità i Sant Genís de Plegamans, el 955 Palau-solità ja surt documentat i el 962 ho fa Plegamans.

Un pergamí del 1068 esmenta altre cop Santa Maria de Palau-solità i també fa referència a La Sagrera. Les sagreres són el petit nucli de cases que envolta les esglésies. La Sagrera de Palau-solità es una de les més ben conservades del nostre país. El document també parla de masos dispersos. L’església de Santa Maria fou consagrada el 1122 per el bisbe Oleguer un any abans el 1121 havia consagrat l’església de Sant Genís també vorejada de masos dispersos. El nom de Plegamans li ve donat pel llinatge d’uns personatges il•lustres, el més important del qual va ser Ramon de Plegamans (1194 – 1240) veguer i batlle de la ciutat de Barcelona i lloctinent del rei, el seu fill Marimon de Plegamans també fou veguer de la ciutat de Barcelona, el Castell o casa forta de Plegamans era el centre de la quadra de Plegamans. Els orígens del Castell els trobem en una torre de defensa que posteriorment es va tancar mitjançant muralles i creant un pati quadrat central. Al llarg dels segles va patir diferents ampliacions i modificacions, i és en el segles XIV i XV que passa a mans dels pagessos i es transforma en una important casa de conreu. L’edifici que coneixem avui va ser restaurat fa pocs anys. Tambè en aquelles èpoques, concretament el 1511, el mestre d’Artés pinta el retaule que podem contemplar a la capçalera de l’altar Major de Santa Maria i que és una joia del gòtic català.

Entre els anys 1150 i 1160 es constitueix la Comanda Templera de Palau- solità. En el segle XIII el rei Jaume I la posa sota la seva protecció passant a ser la Comanda més important del regne de Catalunya i Aragó. El 1317 és incorporada al Gran Priorat de Catalunya. Actualment només es conserva d’ella un gran mur i la Capella de Santa Magdalena.

A poc a poc es consolidada la repoblació en el municipi. La població augmenta amb la construcció de nous masos, els més antics són Can Cladellas i Ca l’Abundàncies (on s’hi pot contemplar a la portalada l’escut dels senyors de Plegamans) del segle XIII, la masia de Can Padró construïda el segle XIV, les masies de Can Duran, Can Puigoriol, Can Cerdà, Ca l’Arimon , Can Riera i Can Cortès són del XV, i Can Grau i Can Ral van ser construïdes el segle XVI. Algunes d’elles pot ser que fossin construïdes abans o són construïdes sobre restes més antigues.

Si bé les dues parròquies segueixen funcionant de forma independent fins l’actualitat, l’any 1698 és una fita històrica perquè es va adquirir una masia que es va destinar a Casa del Comú (casa consistorial) donat que les reunions es feien en el camp amb els inconvenients que això deuria comportar.

És també en la segona meitat del s.XVII i part del XVIII que Catalunya té un important creixement econòmic i demogràfic a les zones rurals i és quan en el nostre poble es construeixen els barris del carrer de Dalt i el del carrer de Baix, que ja podien haver estat antics assentaments romans ja que es troben partits per el camí reial o l’antiga via romana.

El 1850 amb la construcció de la carretera es forma el barri de les cases noves i és on es va desenvolupar l’activitat menestral de la població. En aquest nucli hi havia els flequers, els ferrers, els basters, els fusters, els barbers i la major part de les botigues del poble. El 1880 arriba el tren a Palau el famós “Calderí” que més que per traslladar passatgers servia per portar productes del camp i sobretot les pedres que s’extreien de la muntanya del Farell i que es transformaven amb les llambordes de la ciutat de Barcelona.

El 1890 es construeix una fàbrica tèxtil en el municipi, que sobretot quan el 1917 passa a mans del senyor Antoni Estruch canvia radicalment la vida a la majoria dels nostres habitants amb una millora econòmica molt important, ja que pràcticament a cada família hi ha membres que hi treballen, sobretot amb la incorporació de gran nombre de dones,el fet ajuda a les famílies que abans vivien pràcticament només del camp i ara també rebien ingressos de la indústria.

Els anys vint arriben els primers estiuejants que durant dècades en arribar l’estiu transformaven la vida del poble, un dels primers estiuejants en arribar va ser en Josep Mª Folch i Torres, escriptor de masses a la seva època i que avui tenim en el Castell la seu de la Fundació que porta el seu cognom i el dels seus germans, Manuel, Lluís, Ignasi i Joaquim. Tots ells van destacar per les diverses activitats que van desenvolupar al llarg de la seva vida.

El 1936 va ser cremada l’església d’època romànica de Sant Genis de Plegamans, que queda totalment destruïda. Un cop es va acabar la Guerra Civil es va construir una església nova, entre els anys 1942 i 1944 es va alçar la nova construcció feta per l’arquitecte Puig i Boada, deixeble d’Antoni Gaudí. La nova església es va construir al costat de la carretera i molt a prop de l’alzina de Can Padró, un nou passeig les uneix.

Els anys setanta i vuitanta, després d’aguantar bé les primeres grans embranzides urbanístiques en el poble es comencen a desenvolupar urbanitzacions i polígons industrials que canvien radicalment la seva fisonomia rural. En aquesta època també cau malalta l’alzina centenaria de Can Padró, catalogable com a arbre monumental i símbol del municipi, la seva mort va ser un cop molt fort per a tot el poble per què sota l’ombra de la seva immensa copa s’hi havien reunit els membres dels antics ajuntaments, s’hi feia l’envelat per la Festa Major, a l’estiu s’hi ballaven sardanes i la quitxalla hi anava a jugar, actualment una de nova intenta suplantar-la i esperem que d’aquí uns anys sigui tan majestuosa com la seva predecessora.

Actualment el nostre poble torna a viure importants canvis urbanístics i de creixement que esperem siguin fets amb seny i pensant amb les generacions que ens venen al darrera.