
Presentació de la Riera de Caldes
La riera de Caldes pertany a la conca del Besòs i és el principal curs fluvial que travessa Palau-solità i Plegamans, de Nord a Sud. La riera neix a Sant Feliu de Codines i, desemboca al riu Besòs, a l'alçada de La Llagosta.
Comparant-la amb la resta de rius de la conca del Besòs, la riera de Caldes és la que té una extensió de subconca menor (111, 57 km 2) i un cabal anual més baix (0.25 m3/s) (Gordi, J. (dir.).2005.)
Problemàtica ambiental
Com ha passat en els altres rius de la conca del Besòs, la riera de Caldes pateix un grau important de degradació degut a la forta humanització del territori que s'ha accentuat en els darrers 25 anys. El creixement demogràfic dels municipis de la conca s'ha multiplicat per 12 des d'inicis del segle XX. Així, s'ha passat dels 82.309 habitants l'any 1900, als 986.642 a l'any 2004 (Gordi, J. (dir.).2005)
Els assentaments urbans s'han situat, en un primer terme, al llarg dels espais fluvials, modificant els usos del sòl en les zones properes al riu, i en alguns casos construint en zona inundable. Actualment, la urbanització difosa s'ha extès per la plana vallesana, reduint els espais agrícoles i limitant la seva funció com a connector biològic entre els espais naturals protegits de la serralada litoral i pre-litoral.
Vegeu imatges de l'espai que ocupava el riu el 1956 i en l'actualitat
Mapa 2. Repartició demogràfica entre els Municipis de la conca del Besós
FONT: Gordi, J. (dir.).2005. El paisatge fluvial a la conca del Besòs. Ahir, avui,... i demà?. Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs.
Qualitat ecològica de la riera de Caldes
La qualitat ecològica d'un riu es pot estimar a partir de diversos indicadors físico-químics (nitrats, fosfats, conductivitat, el cabal, etc.) i indicadors biològics (qualitat del bosc de ribera, els macroinvertebrats, l'hàbitat fluvial, etc.).
Per obtenir dades representatives del tram de la riera que travessa Palau, els tècnics de l'àrea de medi ambient de l'Ajuntament han realitzat un informe de seguiment ecològic que es va realitzar abans de les obres de millora de la riera de Caldes. Així, es podrà fer un seguiment de l'evolució de la riera de Caldes.
Informe de seguiment ecològic realitzat per l'Ajuntament
El seguiment ambiental de la riera de Caldes efectuat el 24 de març de 2009, es va realitzar analitzant indicadors biològics, indicadors hidromorgològics i indicadors físico-químics:
La qualitat del bosc de ribera (QBR): és un indicador per conèixer si el bosc de ribera manté les funcions ecològiques necessàries per una bona qualitat de l'estat ecològic del riu.
Les famílies de macroinvertebrats presents (IBMWP): Els macroinvertebrats son organismes visibles a ull (<1mm) com cucs, crustacis, mol•luscs i insectes, que viuen en aigua dolça. Són bons indicadors de la qualitat de l'aigua
L'Índex d'Hàbitat Fluvial (IHF): és un indicador hidromorfològic que serveix per entendre el perquè de la major o menor diversitat biològica, i com això pot afectar la mesura de l'estat ecològic del riu a avaluar. Aquesta relació s'explica perquè els organismes no només són sensibles a la qualitat fisicoquímica de l'aigua sinó també als recursos que els ofereix el medi que els envolt
Els paràmetres físco-químics utilitzats han estat obtinguts pel Departament d'Ecologia Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) en el marc del programa “Qualitat ecològica del rius”.
Resultats obtinguts
L'informe de seguiment ambiental mostra que l'estat ecològic (tenint en compte dos indicadors biològics: la qualitat del bosc de ribera i les famílies de macroinvertebrats) de tot el tram estudiat és pèssim. Efectivament, aquesta zona pateix una alteració forta del bosc de ribera que és un factor limitant per tenir una comunitat rica i estructurada de macroinvertebrats. La forta mineralització de les aigües també condiciona les famílies de macroinvertebrats presents, creant les condicions per tal que només les famílies menys exigents hi puguin habitar.
Hi ha indicis que l'estat ecològic actual podria millorar, ja que l'hàbitat fluvial està “ben construït” i , per tant, té potencialitat per al desenvolupament de les comunitats de macroinvertebrats. Per altra banda, actualment s'està duent a terme un projecte de recuperació del bosc de ribera que pot contribuir notablement a la millora de la qualitat ecològic del riu en un mitjà termini.
Podeu consultar els resultats a Full resum
Importància del bosc de ribera
Una de les conclusions de l'informe de seguiment ecològic és que la forta alteració del bosc de ribera és un dels factors del mal estat ecològic de la riera de Caldes.
La vegetació que creix en el llit del riu, en la riba i en les riberes es caracteritza per adaptar-se a unes condicions d'elevada humitat, d'oxigen dissolt, de riquesa de nutrients i de presència de la capa freàtica.
La vegetació de ribera és un element clau en els ecosistemes fluvials, ja que porta a terme unes funcions molt importants per garantir la conservació d'aquests espais naturals (vegeu Imatge 1).
Imatge 1. Importància del bosc de ribera per la qualitat ecològica dels rius

Podeu obtenir més informació...
En resum, els boscos de ribera ben estructurats contenen hàbitats de qualitat en zones de llera, de riba o de ribera que alberguen nombroses espècies de flora i fauna. També cal destacar el valor paisatgístic d'aquests boscos, molt apreciat pels ciutadans, que aprofiten per passejar-hi o per fer esport.
Projecte de millora de la riera de Caldes
Amb l'objectiu de recuperar els valors ambientals de la riera de Caldes, s'ha iniciat un projecte de millora de l'estat ecològic de la riera que es centra en la recuperació del bosc de ribera. Aquest projecte ha estat cofinançat entre l'Agència Catalana de l'Aigua, el Consorci per la Defensa de la Conca del Besòs i l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. En concret, s'han realitzat les següents actuacions:
a) eliminació de la vegetació al•lòctona: en concret s'ha eliminat la canya, algunes falses robínies i la cortadèria.
b) plantació de vegetació de ribera amb característiques hidrodinàmiques, és a dir adaptades a les condicions de velocitat de pas d'aigua, cabal sòlid, etc (per exemple salzes).
c) afavoriment de la creació d'habitats pels amfibis
d) integració paisatgística de les infrastructures hidràuliques (s'ha eliminat una estructura de formigó que no tenia cap funcionalitat i que ocasionava problemes hidromorfològics).
Podeu consultar el document de resum de les principals actuacions realitzades
Projectes Futurs
Actualment, hem presentat un projecte de millora per recuperar la qualitat de la riera de Sentmenat. Aquest projecte serà la punta de llança d'altres projectes relacionats:
1. Recuperar la qualitat ecològica de la riera de Sentmenat. Informes tècnics interns de la regidoria valoren aquest espai pel seu potencial, i es considera que un projecte de millora de l'espai fluvial establirà quines mesures són necessàries i econòmicament viables per recuperar els valors ambientals de la riera.
2. Recuperar aquest espai natural pel conjunt de la població. La riera de Sentmenat, és un espai poc conegut pels palauencs i per tant poc valorat. El projecte de millora de l'espai fluvial contribuirà tant en recuperar els valors naturals, com en atraure a població per disfrutar i valorar els espais naturals de dins el terme municipal. Hem detectat que els espais fluvial són poc coneguts per la població. Guanyar espais de qualitat pot ajudar a canviar els prejudicis de la població (aquesta mesura també va relacionada amb el Pla de comunicació que adjuntem).
3. Crear acords de custòdia del territori. L'Ajuntament és membre de la xarxa de Custòdia del territori, i ja ha iniciat els contactes amb alguns propietaris de parcel•les properes a la riera de Sentmenat. La intenció és preservar els espais amb major qualitat paisatgística, com és el cas de la riera de Sentmenat, que engloba la zona de transició entre zones agrícoles, bosc mixt i espai fluvial. Un dels acords més importants serà amb els pastors, ja que utilitza les rieres com a zona de pas i exerceixen una pressió important sobre la vegetació de ribera. Amb ell ja s'han fet contactes i hi ha predisposició per arribar a un acord per minimitzar l'impacte del ramat
4. Apostar per projectes amb incidència territorial
a. Obrir portes a projectes a escala supramunicipal. Aquest projecte que presentem serà un dels pilars per crear inèrcies i complicitats amb Sentmenat. La regidoria està elaborant un projecte de carta del paisatge per implicar a Caldes de Montbui i Sentmenat en la gestió i protecció d'un espai agroforestal comú.
b. Incidir en aspectes de connectivitat biològica. El projecte de millora afavorirà la connectivitat entre la plana agroforestal vallesana, i la riera de Caldes (conca del besós, mar mediterrani).
5. Implicar la població en activitats de voluntariat ambiental
Es preveu la participació de nous grups d'inspecció dins el marc del projecte Rius. També estem en contacte amb ONG conservacionistes per dur a terme accions de voluntariat ambiental corporatiu. Aquestes dues iniciatives es duran a terme a la riera de Caldes, i seran un bon test per aplicar-les més tard a la riera de Sentmenat.
Participació ciutadana
Els ciutadans de Palau han viscut d'esquena al riu degut a la degradació de la riera de Caldes i als problemes ocasionats per les fortes crescudes.
Amb aquests projectes de millora dels espais fluvial tenim la voluntat que els ciutadans recuperin el riu com un espai de qualitat on anar a passejar o fer esport, tot gaudint de la natura.
Alguns ciutadans ja ens han fet arribar la seva voluntat per conèixer la necessitat dels projectes de millora que hem executat i l'impacte que tindran.
El més aviat possible organitzarem una reunió oberta a tothom amb tècnics de l'ACA i del Consorci per la Defensa de la Conca del Besòs, on s'explicarà quines són les característiques dels rius mediterranis i en concret de la riera de Caldes, la necessitat de recuperar la qualitat ecològica del rius i dels guanys que comportarà pel conjunt de la ciutadania.
Per altra banda, aquesta tardor hem començat les inspeccions del Projecte Rius que consisteix en grups de voluntaris que inspeccionen el riu per determinar l'estat químic de l'aigua, la flora, els invertebrats i la fauna vertebrada (peixos, amfibis, mamífers i ocells).
A Palau, hi participen alumnes del CEIP PALAU ( 4art A i B), alumnes de l'IES Ramon Casas i Carbó (1er d'ESO) i alumnes de l'IES Marinada (2n d'ESO) En total, 100 alumnes que fan un projecte de seguiment ecològic de la reira per conèixer els seus valors naturals i participar en un aquest projecte destinat a diagnosticar la salut dels rius de tot Catalunya.
Cada any, hauran de seguir el mateix procediment estàndar al llarge de dues sortides de camp (una a la tardor i una a la primavera).
Les dades obtingudes pels estudiants de Palau s'integraran en una base de dades que inclou la informació subministrada per tots els voluntaris en l'àmbit català. A la pàgina web www.projecterius.org es pot consultar el resum anual que publiquen els organitzadors del projecte, que a partir d'ara inclourà la informació sobre la Riera de Caldes a Palau-solità i Plegamans.
Consulteu el treball dels grups d'inspecció del projecte Rius realitzat a la riera de Caldes
Descarrega't tot el contingut